Europa, és el camí

Europa va ser, juntament amb el feminisme, una de les grans causes de Simone Veil. La importància de Veil, coneguda per haver legalitzat l’avortament a França el 1974, és al meu entendre en el fet que la seva figura ens recorda d’on venim. Veil va ser deportada el 1944 amb la seva família al camp nazi d’Auschwitz, del qual va aconseguir sobreviure. Quan va ser escollida presidenta del Parlament Europeu, el 1979, Giscard d’Estaing va dir que el fet que un deportat hagués estat elegit president de l’eurocambra era un bon auguri. Trenta-nou anys després la UE està en crisi, i just en època de canvi. És necessària una profunda reflexió sobre el projecte europeu, però també ho és que Europa continuï caminant junta, unida en la llibertat, compromesa a defensar l’estat de dret i la democràcia.