Cita a la Batllòria

Ens convidaren, mesos enrere, a una trobada dels amics de Jaume Reixach, en un punt del bosc de la Batllòria, a Riells del Montseny. Al lloc no hi havia església, ni ermita, ni altar. És una casa particular on resideix una família. A l’entorn tot era silenci. Res donava senyals de res. Estranyats, penetràrem cautelosament pel jardí. De dins ençà ens veieren, i ens obriren francament la porta. Ens acolliren amb entusiasme. El menjador de la família estava atapeït de persones. No hi cabia ni una mosca! Enmig, en Jaume Reixach, prevere, dret davant la taula del menjador, convertida per a l’ocasió en improvisat altar. No explicaré –per no embolicar-me– el sentit de l’acte en què vam participar, però puc afirmar que fou inequívocament religiós. Sense entendre el perquè, tot plegat tenia un aire que ens recordava una antiga visita a les catacumbes de Roma. Emergia una solidaritat inequívoca amb l’home caigut que en cap moment ha renegat del seu credo ni de la seva fe, malgrat els anatemes. Tot era pregària i sermó, amb un sentiment inquietant de participar en una convocatòria clandestina, i que tanmateix no anava contra ningú ni contra res. Al contrari, tot era un cant a la bondat i a l’esperança, en una trobada seguida amb unció pels presents. En acabar l’acte, el reconeixement a la tenacitat dels Amics de Jaume Reixach, que li varen fer costat en els moments més difícils, i no han defallit mai.

Quan ens explicaren les novetats en l’enrevessat procés que el Bisbat manté obert contra ell, en Jaume s’absentà, segurament per no influir en l’ànim dels presents. Només els fets, i les conseqüències: aviat es compliran quatre anys del trist episodi de la mort de Kekeo, fillol de Jaume Reixach. Els jutjats civils ja varen tancar la causa contra l’homicida, en què Reixach figurava exclusivament com a testimoni. El bisbe, però, va obrir un “procediment informatiu” del qual no se sap gaire res. Només que algú s’ha dedicat a remenar en el passat del clergue, per intentar trobar altres motius de greuge. Li aplicaren “mesures cautelars” que no s’han revocat, i en Jaume ha de dir la missa sense fidels, per prohibició expressa. Tot depèn de Roma, però hi ha un vell aforisme que diu “allò que a Roma va, de tal manera de Roma torna”.

Reixach, allunyat dels mitjans informatius per l’anatema bisbal, recull cada setmana els seus pensaments en un article que circula per correu electrònic. El darrer que ha escrit porta el número 164. El dia de Sant Joan, felicità els Joans i les Joanes. No li manca l’humor, malgrat la soledat que l’envolta per tanta gent que se n’ha desentès; i l’enyor per tornar a l’abadia. Però resten fidels els amics de Riells! ([email protected]).