Carod-Rovira

Fa pocs dies vaig tenir la fortuna de trobar-me amb Carod-Rovira i la Teresa Comas, gent íntegra que han estat massacrats per les enveges més mesquines. I encara, si sents un integrista espanyol (perdó per la redundància), pronuncia la paraula tripartit com si fos un insult. La manca de cultura de la coalició de l’Estat espanyol és una anomalia europea.

Carod em va fer a mans el seu darrer llibre, Història del protestantisme als Països Catalans. Només vaig per la tercera part, però ja me n’he fet addicta, perquè, malgrat ser un llibre erudit i d’investigació, no pots deixar de llegir-lo.

El que és interessantíssim és que, quan tota l’Europa més avançada iniciava la Reforma, després d’aguantar un Vaticà corrupte, la Castella de sempre va nomenar heretges els reformistes, sobretot els hugonots que s’expandien per la ratlla dels Pirineus. Com que no podien amb els raonaments, van inventar la Inquisició, on torturaven i cremaven vius els heretges. Ells tenien la veritat, la veritat absoluta, i tota la resta eren heretges perillosos i terroristes.

Aquella vergonya, que encara alena, és paral·lela fins al deliri al discurs actual sobre la unidad de España. La famosa “unidad” (imposada per les armes) és el bé, i la resta és heretgia. He fet zàping bastants dies i he escoltat discursos que posen la pell de gallina sobre la maldat intrínseca dels “separatistas”, “sediciosos” i “malvados impulsores de la ruptura de España”.

Fa gràcia veure la semblança d’actituds i pensaments, que malgrat els segles transcorreguts, continua incòlume. Hi ha dogmes de fe, i un és la Unidad de España. Qualsevol discussió és herètica. Tant se val que hagin perdut mig continent americà, les Filipines i Gibraltar, Flandes i Portugal. La Unidaz és sagrada.

Això nostre, el pecat dels independentistes, és que practiquem una heretgia. I que ens mereixem l’infern. I ara preparen la Inquisició, amb un altre nom, demòcrates de pacotilla.