Full de ruta
Els indecisos, per fi
Jo començava a pensar que no eren res més que una llegenda urbana: els menairons de la democràcia, les dones d’aigua dels processos electorals, els ieti de la política catalana. Només se sap de la seva existència per les enquestes, aquelles taules ouija que fan anar els xamans dels partits en els seus rituals electorals. He viscut una pila de diumenges de votació i mai no he vist ningú camí del col·legi amb patiment introspectiu al rostre i dues paperetes contradictòries a les mans. Deu ser que no m’hi fixo prou. Perquè, segons diuen els que en saben, tota la parafernàlia de sobres de propaganda a les cases, eslògans simplistes, notícies cronometrades, jornades de reflexió i els quinze dies frenètics de missatges breus des de pavellons esportius plens a vessar de convençuts que fan veure que vibren d’emoció, tot aquest teatre, dic, té com a motiu principal anar a buscar, per la via de l’entusiasme encomanadís o de la por al contrari, el decantament dels indecisos. Quin sentit tindria una campanya electoral si tothom sortís votat i convençut de casa?
Als indecisos, siguin realitat o llegenda, no se’ls insulta. Se’ls regalen globus i caramels pels carrers i els polítics van als mercats a somriure’ls i estrènyer-los les seves mans d’éssers sobrenaturals. “Indecisos, aneu cap a la llum!” Però no se’ls renya. Si sempre és lleig insultar algú, imagineu-vos fer-ho a éssers mitològics que són els que ens connecten la realitat i els somnis.
Els dirigents dels comuns s’han proclamat ara com a indecisos respecte a l’1-O. Diuen no saber si hi haurà prou garanties, i tot i que volen que Catalunya tingui dret a decidir, no es mostren gens convençuts que el referèndum anunciat sigui el camí. És igual que sigui una revolta en tota regla al règim sorgit de la fi pactada del franquisme: ells diuen que no ho veuen clar. A causa d’això els han plogut improperis de frustració. Jo crec, en canvi, que han fet un favor al referèndum. Per primer cop els indecisos es manifesten en forma corpòria i expliquen els seus motius d’indecisió. La campanya ara té tot el sentit del món: ¿respectar la indecisió i contagiar entusiasme per la possibilitat de crear un nou país més just, o bé atemorir funcionaris i imposar la força de l’Estat per sobre de la llibertat de la gent i dels pobles? Els indecisos ja són aquí. Que comenci la campanya.