Dos més dos, quatre

Les darreres dades sobre població activa xifren l’atur a Catalunya en un 15% (baixant, però encara molt elevat) i a Espanya en un 19% (sense Catalunya seria un percentatge superior). Catalunya té saldo positiu en el sistema de pensions. És la segona receptora d’inversions estrangeres, una de cada quatre. Exporta un 26% del total espanyol. Cada cop depèn menys del mercat espanyol (exporta un 65% al món). En el període 2007-2011 va aportar a la UE un 0,69% del seu PIB, un percentatge superior al de qualsevol estat membre. És una de les quatre regions europees més riques. És capdavantera a l’Estat espanyol en l’àmbit universitari, d’investigació i recerca, i de creació d’empreses innovadores. És un punt turístic de referència mundial. L’aeroport del Prat bat rècords de viatgers any rere any. El port de Barcelona augmenta el tràfic de contenidors i és el número u d’Europa en creuers; també concentra, juntament amb el de Tarragona, una part molt important de les mercaderies que passen per Europa. Tot això, sense comptar que cada any surten (i no tornen) de Catalunya 16.000.000.000 d’euros cap a Madrid i que tenim un estat en contra que ens boicoteja estructures que crearien milers de llocs de treball com ara el hub aeroportuari, el corredor mediterrani, els accessos portuaris i la xarxa de carreteres. Un estat que ens persegueix judicialment tombant lleis aprovades pel Parlament i que, avui, ja suposen una minva d’ingressos de 900 milions anuals, o un estat que ens torpedina la sanitat pública a través de les seves clavegueres. No ens en sortiríem sols? L’aritmètica i el sentit comú diuen que “sí”.