Un segrest complex però afrontat de forma correcta
Si les situacions tràgiques són sempre difícils de suportar per les famílies, és en dates assenyalades com per Nadal que l'absència dels éssers estimats es fa més evident que mai. Aquest serà, sens dubte, un Nadal difícil per a tres famílies catalanes, les dels tres compatriotes segrestats per Al-Qaida a Mauritània. Els tres cooperants catalans de la Caravana Solidària 2009 que organitza Barcelona Acció Solidària, Albert Vilalta, Roque Pascual i Alícia Gámez, compliran dimarts un mes de captiveri. Tot i que estem davant un cas absolutament diferent, és obvi que aquest segrest ha estat marcat pel seu immediat precedent, el del pesquer basc Alakrana. I en els aspectes formals queda palès que el desgavell de l'operació desenvolupada a la costa de Somàlia s'ha corregit a l'hora d'afrontar l'afer maurità. Ara, s'està mantenint la necessària discreció de les autoritats estatals que treballen per l'alliberament dels cooperants catalans, però amb el rigorós contacte ininterromput amb les famílies, i deixant la batalla política partidista que mantenen habitualment el PSOE i el PP al marge. És bo que s'hagin corregit els errors perquè, a diferència de l'Alakrana, estem davant un cas molt més complex. Un segrest és una tragèdia per a les víctimes sigui quina sigui l'autoria. Però en la resolució no és el mateix negociar amb mercenaris que tenen en l'interès econòmic el seu únic objectiu que fer-ho amb un grup fanàtic que utilitza la religió com a coartada i que a sobre busca rèdits de propaganda a més del possible rescat. Davant això no es pot fer cap pas en fals i cal mantenir l'esperança que el final, tot i que tardi, serà amb la satisfacció de retornar a casa sans i estalvis els tres catalans segrestats.
