L’APUNT
Actuar quan ja s’ha arribat a l’extrem
El 5 de juliol escrivia en aquesta mateixa columna que el centre d’acollida de menors L’Estrep necessitava més recursos i més personal per atendre els joves i evitar que aquests campin per Manresa sols. I escrivia també que em negava a rebutjar la idea que amb una mica d’amor tothom es pot recuperar. Aquests darrers dies, però, he sentit converses de bar en què es demana mà de ferro i que esgarrifen tant o més que la pallissa. La bola es podia fer grossa, massa, i és bo que la Generalitat hagi optat per posar més educadors per a uns nois que, a partir d’ara, no sortiran sols al carrer. Me n’alegro, i molt. Però no em deixa de molestar que sempre, sempre, sempre s’hagi d’arribar a extrems com ara una pallissa brutal i gratuïta perquè l’administració actuï.