Una sentència forassenyada contra la llibertat d'informar
La sentència que condemna el director i el cap d'informatius de la Cadena Ser, Daniel Anido i Rodolfo Irago, respectivament, a un any i nou mesos de presó i a diverses multes, atempta directament contra el dret a la llibertat d'expressió, però sobretot, contra el dret a informar. La causa contra aquests dos periodistes parteix de la informació que aquesta cadena d'emissores va penjar a la seva pàgina web sobre afiliacions irregulars al PP en diversos municipis de la comunitat de Madrid que pretenien provocar un canvi en la correlació de forces d'aquesta formació en el marc de les disputes internes de lideratge entre Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz Gallardón.
Aquestes irregularitats, que van ser denunciades i provades pels mateixos militants del partit, van ser exposades amb detall en la web de la cadena amb noms i cognoms dels implicats, i el jutge ha considerat que en aquest cas no hi ha assistència del dret de protecció constitucional al dret de la informació perquè aquest dret es refereix als mitjans de comunicació social (televisió, ràdio o premsa escrita) però no a mitjans digitals, perquè internet «no és un mitjà de comunicació social, sinó universal».
Ja és incomprensible que un jutge pugui condemnar algú que s'ha limitat a informar de fets reals, provats i coneguts i que en cap cas pot haver incorregut en un delicte de «revelació de secrets», però encara ho és més que ho faci mostrant un desconeixement tan colossal de la realitat dels mitjans de comunicació actuals. Naturalment, preferim pensar en aquesta possibilitat com a causa de la sentència que en una eventual existència de prejudicis ideològics contra el mitjà que es va fer ressò del cas.
