Canvi de dinàmiques

Al govern hi ha hagut canvis, però no només de cares. També ha canviat les dinàmiques de treball i de comunicació. I tot per una causa major, per evitar posar en risc el referèndum. El president Puigdemont ha remodelat el govern per dotar-lo de la força i la cohesió necessàries per afrontar l’organització del referèndum amb la previsió que l’hostilitat del govern espanyol anirà en augment a mesura que s’acosti l’1-O. Mentre els tribunals li van fent la feina –la querella contra la presidenta del Parlament i membres de la Mesa, la querella contra Borràs, la investigació dels preparatius de la consulta– i a falta de carnassa per portar al Tribunal Constitucional, l’assetjament està aquests dies en el terreny dialèctic. L’argumentari popular és més que clar i no es cansen de repetir-lo de totes les maneres possibles: faran fracassar el referèndum i ho poden resoldre “en 24 hores” en paraules de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría.

Però això de la dialèctica té els dies comptats, perquè en el moment en què es comencin a prendre acords, a aprovar lleis, tornaran els requeriments i les querelles... i tot allò que el govern espanyol considera legalment possible, com ara forçar la convocatòria d’eleccions autonòmiques. Un assetjament en tota regla.

En vista d’aquesta situació el govern ha decidit canviar d’estratègia, millor dit, tornar a la vella estratègia d’anar treballant de portes endins i donar a conèixer les decisions un cop hagin estat adoptades, ara ja de forma col·legiada. Es tracta d’evitar retransmetre minut a minut l’organització del referèndum per no donar munició a aquells que només treballen per fer-lo fracassar. Aquest canvi de dinàmica demana, un cop més, fer confiança al govern en la recta final cap a l’1-O. I no serà l’últim cop, però ara per ara de qui depèn que el referèndum sigui una realitat és del govern, que faci amb relativa tranquil·litat la feina que li queda per fer. Que el referèndum sigui un èxit dependrà, en darrera instància, dels ciutadans quan vagin a votar.