L’1-O

A Catalunya el volen, si és pactat, el 56.68% dels votants a les eleccions del 2015 (Junts pel Sí, CUP, comuns) i, si no és pactat, aproximadament el 52,2% de la població (Junts pel Sí, CUP i 50% del comuns). Ara aquests percentatges són probablement més alts.

La voluntat del Govern Central és que el referèndum tingui un nivell de participació baix perquè pugui ser considerat com a no representatiu. Si això és possible aconseguir-ho via intimidació, propaganda i comunicació, és possible que hi hagi referèndum. Si això esdevé previsiblement impossible, perquè dies abans es percep que la participació serà alta, el govern central probablement ho impedirà per via administrativa. Hi haurà conflicte competencial però no es farà.

El fet que el Govern de la Generalitat hagi estat remodelat s’ha presentat com un signe de feblesa política. Es pot llegir en clau contrària. Es té la generositat de permetre que pleguin aquells consellers que no vulguin estar sotmesos a les conseqüències que apliqui el govern central per castigar l’organització del referèndum. La imatge de fortalesa es deriva del fet que això és la prova de la determinació del govern de la Generalitat d’arribar fins al final i que immediatament es troben nous consellers tan capaços com els rellevats.

Quin és el previsible resultat d’un referèndum? Guanyarà el sí. La població està dividida al 50% aproximadament amb tendència a l’alça del sí. Els partidaris del sí estan més mobilitzats. El fet de votar ja és un triomf de l’independentisme. Alguns partidaris que no hi hagi referèndum, si n’hi ha, consideraran que el govern de l’Estat els ha abandonat i es desentendran de la votació.

La situació actual i les decisions preses pel govern central han portat a assegurar la victòria del sí, si hi hagués referèndum pactat. Si són partidaris del referèndum, pactat o no, el 52,2% dels votants a les darreres eleccions del 2015, no és aventurat pensar que el mateixos serien ara partidaris de la independència.

Aquesta circumstància endurirà la posició del govern central quant a l’eventual celebració futura d’un referèndum pactat.

És cert que la votació real dona sempre resultats inferiors a les enquestes respecte del sí a la independència com va passar a Escòcia, però aquest efecte està descomptat a Catalunya. Hi va haver unes eleccions plebiscitàries al 2015, els votants saben les conseqüències del resultat del no i la pressió contra la independència fa temps que és forta...

Quines conseqüències tindrà el conflicte en qualsevol cas? El govern de la Generalitat serà encausat totalment o parcialment i això conduirà a la seva inhabilitació. El Tribunal de Comptes embargarà béns de tots o d’alguns d’ells en compensació de la despesa feta amb diners públics per una causa “il·legítima”. No és probable que els aldarulls, si n’hi ha, siguin importants. A ningú interessen, als independentistes tampoc.

Què passarà el 2 d’Octubre? Si guanya el sí i la participació és alta, com s’ha dit és poc probable que passi , l’independentisme sortirà reforçat. Començarà un període de negociació per Catalunya, des d’una posició de fortalesa. La negociació és inevitable i serà necessàriament llarga. No és possible la independència per via unilateral. Guanyar el referèndum de manera clara farà decantar voluntats ara retingudes per por o reserva.

Si la participació és baixa, i encara que guanyi el sí, l’independentisme passarà per un període de menys suport i de cansament però probablement renaixerà si les raons estructurals que el justifiquen, i ara li donen força, no desapareixen, la qual cosa és altament probable. Hi haurà explicacions per a tots els gustos...

Combatre la independència de Catalunya és pel PP la seva major i més útil palanca electoral. És la raó de ser de C’s i la causa més important del seu creixement. Donar suport a la celebració d’un referèndum posaria el PSOE en risc d’escissió i és un embolic i, per tant, un argument a evitar per Podem. En aquestes circumstàncies no és probable que es pugui trobar un entorn que permeti per a Catalunya un encaix dintre d’Espanya acceptable per les dues parts. La raó de ser de l’independentisme es mantindrà.

Si no hi ha Referèndum, perquè s’impedeix, la situació actual no canviarà gaire, però l’independentisme es reforçarà perquè la decisió d’impedir-lo podrà ser considerada com un greuge al poble de Catalunya. Serà un argument dels independentistes per reforçar la desafecció de Catalunya envers Espanya.

La conseqüència final és que, descomptats els efectes mencionats, que no són menors, condemnes judicials, multes, expropiacions de béns dels organitzadors del referèndum, etc., el “xoc de trens” tindrà efectes limitats. Serà una etapa més, en un llarg procés.