De set en set
L’ase dels cops
Si no m’avinc amb una persona sobre un tema qualsevol –com ara la necessitat que Catalunya esdevingui una república independent o no– cap problema: podem estar d’acord que no hi estem d’acord i tan amics. Però si l’altra persona comença a fer mal ús de certes paraules a l’hora de defensar el seu punt de vista, plego. Per exemple, quan segons quins polítics descriuen el referèndum de l’1-O com un cop d’estat. Per definició –la del diccionari Webster, per exemple– un “cop d’estat” és la “presa violenta i sobtada del poder d’un govern existent”. L’anomenat procés, com se sap de sobres, ha estat modèlicament pacífic i més aviat lent. Una altra paraula que s’està utilitzant incorrectament, en aquest cas per descriure els canvis en el govern català, és “purga”. Segons el Webster, aquesta paraula significa: “Treure un grup de gent indesitjable d’una organització d’una manera sobtada o violenta.” Puigdemont, com també se sap de sobres, no ha tret ningú del seu partit ni tampoc ha exercit cap tipus de violència. D’altra banda, per entendre el significat real dels dos conceptes en qüestió, només cal fer un cop d’ull a l’època de la Guerra Civil i postguerra a Espanya, en què va haver-hi un cop d’estat en tota regla i innombrables purgues tan sobtades com violentes que, amb un cinisme no del tot inconscient, l’Estat actual –encapçalat per uns polítics que s’omplen la boca parlant del “fanatisme autoritari” del govern català– encara es nega a condemnar.