A la tres
L’estratègia de la pela
“Les amenaces del govern espanyol contra el referèndum ja s’adrecen també a la societat civil
El govern espanyol amplia la seva pressió contra el referèndum cada dia que passa i ara sembla concentrat a perseguir-lo per la via econòmica. Dit d’altra manera, en la seva estratègia de sembrar la por, van a la pela. D’aquí la reclamació a Mas, Ortega, Rigau i Homs, per part del Tribunal de Comptes i a instàncies de la fiscalia, dels més de 5 milions d’euros que va costar el 9-N. No en van tenir prou amb la inhabilitació, ara persegueixen les persones perquè responguin amb el seu patrimoni, fet, no oblidem, que la justícia penal va desestimar. Aquesta amenaça patrimonial plana sobre el president, els consellers, càrrecs públics i funcionaris i tots aquells que s’impliquin en l’organització de l’1-O. La idea és, ras i curt, estendre el fantasma de la por i anar contra una qüestió tan sensible com el patrimoni personal.
Ara han anat més enllà. Sota la premissa de “ni 1 euro per al referèndum”, forcen un grau més la intervenció del govern i fiscalitzen setmanalment els comptes, amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener, per evitar que es destinin fons a la consulta. I tornen amb les pressions, a aquells que certifiquin les despeses i al govern, a qui amenacen de suspendre el FLA. I és aquí quan s’amenaça també els ciutadans, que són els destinataris d’aquest fons en tant que es destina –per imposició del Ministeri del senyor Montoro– a pagar proveïdors de serveis bàsics, i també els bancs.
Aquesta estratègia del govern espanyol d’anar a la pela tindrà resposta. O es pensen que la societat civil, els més de dos milions de persones que van votar el 9-N, es quedarà amb els braços creuats i no farà res en el cas de Mas, Ortega, Rigau i Homs? Han sentit parlar del que és una caixa de resistència? Per a ells i per als que puguin venir després. I en el cas del FLA, estan disposats a arribar fins al final i retenir els diners per pagar els interessos del deute als bancs, pagar les farmàcies, els concerts hospitalaris...? Un cop més, amenaces per la incapacitat d’assumir una realitat que no derrotaran mirant, ara, d’anar a la pela.
