Clavegueres

Vaig veure, com és lògic, el documental Las cloacas de Interior, i, com també és lògic, em vaig horroritzar. Una cosa és discutir políticament, i una altra veure com està de podrit un Estat que no dubta a cometre les més grans il·legalitats per sotmetre Catalunya. És curiós que siguin ells els qui ens acusen a nosaltres d’il·legalitat! Gairebé alhora, llegeixo a la premsa que Catalunya és la tercera de les autonomies que aporta més a l’Estat i que, en canvi, és la desena a l’hora de rebre mitjans de l’Estat. Recordo amb pena una frase de la sentència del Tribunal Constitucional que deia que “siendo los catalanes com son inferiores jurídicamente en ningún momento pueden decidir como distribuye su contribución al Estado el gobierno de todos los españoles”.

I tanmateix, les il·legalitats més conspícues s’acumulen a les clavegueres, i la impunitat de lladres i assassins és fins i tot exhibida sense vergonya. Precisament en un altre lloc, la premsa m’informa que una jutgessa argentina demana la detenció de Martín Villa, mentre anem clamant que s’anul·lin les ominoses sentències del franquisme, entre les quals la de Lluís Companys, que va portar a la seva execució.

La gran festa del franquisme ha passat a la història amb una alegre complicitat, amb una transició que, disfressada de democràcia, era la continuació del “atado y bien atado” del dictador. Això a Europa seria impensable. El que passa és que el feixisme a la península va guanyar la guerra i a tot Europa la va perdre. I encara dura. Agrupacions d’ultradreta que serien vigilades o prohibides a tot Europa aquí fan el seu fet... Tenim la sort que l’extrema dreta és avui pura nostàlgia i que el franquisme està mentalment i cívicament soterrat. No així la dreta oficial, que no té fre.

Però l’Estado español, hereu de los tercios de Flandes, no es cansarà mai de lluitar contra la llibertat. Espanya i la llibertat no congenien ni han congeniat mai. I mentrestant un indolent Rajoy va fent discursos vacus.