Unitat d’agressió

Aquesta setmana l’Estat espanyol s’ha enfrontat al govern valencià i al govern balear. El conflicte amb les Illes ha arribat per la llei dels bous. El Parlament balear va aprovar una llei que no prohibeix els toros però que els dificulta moltíssim. Les corregudes no poden durar més de mitja hora, els bous no poden ser ferits, els toreros han de passar un control antidopatge, les mesures de seguretat han de ser enormes... Es tractava de prohibir de fet els bous sense prohibir-los de dret.

L’astúcia no ha estat suficient, però, i la delegació del govern espanyol a Mallorca ja ha anunciat que l’Estat anul·larà la decisió del Parlament. L’argument és tan ridícul que sembla increïble: diuen que posar dificultats a la festa dels toros va contra la Constitució.

En el cas valencià el govern espanyol directament ha atacat les normes lingüístiques que el consell havia modificat recentment per a donar més preponderància al català. La reacció va en la línia del que l’Estat sempre fa amb les llengües que no siguen el castellà. Però conté un element específic que ha provocat una gran indignació al País Valencià.

Com que una de les decisions preses pel govern valencià era que sempre es farà servir “el valencià” en les relacions amb les altres autonomies del mateix espai lingüístic, el govern espanyol es posa a fer el filòleg i diu que això és impossible perquè ningú més no parla valencià. És ben coneguda la posició de la Generalitat valenciana respecte a això: el nom de la llengua, estatutàriament, és valencià però a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua queda ben clar que es reconeix amb aquest nom la unitat de la llengua catalana.

En un cas i un altre el que sorprèn més són les ganes de crear-se problemes que tenen a Madrid. Perquè si segueixen així acabaran fent realitat els Països Catalans, a base de convertir-los en una unitat d’agressió.