Encara queda temps

Doncs miri, es veu que l’amic Sánchez el va llegir i li està fent cas – em diu un amable lector.

Jo em penso que no, que encara el tenim massa verd. Caldria un cop de geni, en el sentit d’armar-se del valor que cal per encetar un camí nou i cremar les naus, com diuen que va fer Cortés a les Amèriques. M’enteneu?

–Què vol dir, cremar les naus?

–Ho dic en sentit figurat. Jugar-se-la seriosament. Parlo de la seva carrera política. Ser o no ser. En Pedro Sánchez ja sap que de ser a no ser hi va només un pas. Per això li suggeria fa unes setmanes que havia de jugar fort. Què hi podia perdre?

–M’ho haurà d’explicar més bé. Perquè en Pedro ja ha fet la declaració de Barcelona per acostar-se als catalans i està parlant cara a cara amb els de Pablo Iglesias, per intentar que es giri la truita a Madrid.

–Li reconec. Ha fet un parell de gestos en el camí correcte. Però no serviran de res si no s’espavila molt. El temps passa inexorablement. Cal sumar moltes voluntats per descavalcar el PP de les poltrones governamentals. I per sumar, s’ha de parlar, negociar, cedir, matisar...

–Vostè creu que no ho fa?

–Ara m’ha mort. Potser sí que està teixint en silenci els pactes imprescindibles. Però de moment el trobo tebi, poc decidit. ¿Sap allò del rei, que va dir “París bé val una missa”? Doncs Pedro hauria d’entendre que La Moncloa bé val un referèndum.

–I com ho explica als seus votants de l’Espanya profunda?

–Perdoni, el polític és ell. Jo només opino des del carrer. Però imagini que fos capaç de fer entendre que la política repressiva de Rajoy porta a la independència de Catalunya. Que la fa inevitable, amb referèndum o sense. I envia la contraproposta: acceptarà que els catalans decidim el nostre futur si li deixem que ens faci primer una proposta llaminera per quedar-nos.

–Massa poc temps... Vostè ja ho deia. El primer d’octubre se’ns tira a sobre.

–D’acord. Cal guanyar temps. Parlem del temps. Primer de tot, abans de res, pactem una pregunta i una data. Una data. Ho entén? Només per seure a negociar ja té més temps. Els independentistes sempre han dit que estaven disposats a pactar la data i la pregunta. Que comenci per aquí.

–I ho pot fer, tot això?

–Cert que no encara. Primer Pedro Sánchez ha de ser a La Moncloa. Per tant, cal temps per presentar la moció de censura. I guanyar-la. Es pot presentar com l’home capaç resoldre el problema de l’encaix català. Un heroi a les espanyes...

–I si al referèndum surt que sí?

–Doncs caldrà acotar el cap i negociar bé les condicions de la separació. I pactar la col·laboració futura. Però tot dependria, estigui’n segur, de l’oferta que fos capaç de presentar per si ens quedàvem. El que no podem fer és acceptar més temps que ens facin banyuts i haguem de pagar el beure.