Un estat de no-dret

Ho va dir l’expresident Artur Mas: “Espanya és un estat de no-dret.” Feia referència a l’obertura  del procediment, per part del Tribunal de Comptes espanyol, per exigir als inhabilitats pel 9-N que paguin totes les despeses de la consulta. L’exministra del govern d’Aznar Margarita Mariscal de Gante ha estat la persona encarregada d’obrir l’expedient als quatre inhabilitats. El germà gran d’Aznar és també membre d’aquest tribunal. El president Carles Puigdemont afirma: “Quines garanties del Tribunal de Comptes deuen convèncer els que callen davant aquest greu abús d’estat? Greu i vergonyós.” Com és possible que es torni a obrir un procediment per poder multar uns fets que els tribunals de justícia espanyols havien arxivat? Com és possible que en un estat de dret es pugui inculpar per un fets que ja ha estat jutjats i arxivats? De cap manera això és un estat de dret. Si els jutges espanyols van sentenciar que no hi va haver delicte de malversació de fons públic, com pot ser que es pretengui fer pagar de la seva butxaca totes les despeses del 9-N?

A l’Estat espanyol governa un partit que té tots els indicis de corrupció i de finançament irregular. I que presumptament ha guanyat eleccions de forma il·lícita. I ningú ha dimitit. Té un president del govern que ha d’anar a declarar com a testimoni als jutjats pel presumpte finançament irregular del seu partit. I no passa res. En qualsevol democràcia que vulgui fer honor a aquest nom, això comportaria  dimissions i judicis als seus responsables polítics.

Espanya té un govern que crea policies polítiques per destruir els seus adversaris. Té un ministre de l’Interior que per mitjà de les clavegueres de l’Estat  ha creat (inventat) informes falsos contra dirigents independentistes i també de Podem. Unes clavegueres que el mateix president del govern coneixia. I no passa res. Com és possible que davant les declaracions i testimonis de policies i periodistes sobre la guerra bruta del govern la fiscalia no investigui res? Com és possible que en un estat de dret fiscals i jutges no prenguin en consideració les moltes querelles que s’han interposat contra tota aquesta trama? Això només és possible perquè Espanya no és un estat de dret en el seu ple sentit.

Quin estat de dret és aquell en què el govern ha desobeït un piló de sentencies del Tribunal Constitucional (el seu Tribunal Constitucional) i cap fiscal ni cap jutge s’ha querellat contra cap membre d’aquest govern? Es pot querellar ràpidament contra els impulsors del 9-N, contra la presidenta del Parlament, contra ajuntaments, contra alcaldes..., però contra els qui manen a Madrid, res de res. Ells fan les lleis, les interpreten i, fins i tot, per mitjà de la fiscalia, intenten jutjar.

Quin estat de dret és aquell que investiga 6.000 euros que suposadament la fiscalia creu que s’han destinat al referèndum i no investiga les entitats bancàries que han costat al contribuent més de 60.000 milions. Per què no investiga les empreses de les autopistes radials de Madrid de què el rescat costarà més de 3.000 milions? Per què no s’investiga Florentino Pérez, que ha cobrat més de 1.3000 milions pel fracàs del Castor? Ningú no respon, i ningú no investiga

Per cert, la Guàrdia  Civil es dedica, sense ordre judicial, a prendre declaració i a investigar diferents funcionaris de la Generalitat i el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Tot això només pot passar en un estat de no-dret, i cada dia el govern del PP s’assembla més al règims totalitaris. Aquesta esperpèntica situació és una raó més per marxar ràpidament.