Massa arran

L’afirmació que “la fi justifica els mitjans” no és en absolut certa. De fet, és una mala excusa per justificar la violència. No s’hi val tot per arribar a la meta, ni que sigui una causa tan noble com la llibertat o la democràcia. La perseverança en la reivindicació no violenta dona raó a una causa. Una lliçó que hem de tenir ben apresa amb vista als propers mesos, que podrien posar-nos a prova. La violència desautoritza qui la utilitza. Sempre. Aquests darrers dies hi ha qui ha jugat massa arran de la línia que separa la violència de la bretolada, donant munició de passada als enemics declarats del dret a decidir de Catalunya.

Un dels ritus iniciàtics de gairebé totes les tribus indígenes que separa, en el cas dels homes, la pubertat de la maduresa és sotmetre la persona a una prova de vàlua. Si l’individu la passa, és acceptat per la resta. Si fracassa, es converteix en un pària exclòs d’una societat que es regeix per normes naturals que resulten més estrictes que les de tribus civilitzades.

En algunes tradicions polítiques, que arriben fins als nostres dies, es veu que encara hi ha proves de vàlua. Com que es tracta d’organitzacions que, entre moltes altres coses, s’estimen els animals, ara la prova no consisteix a caçar cap espècie en concret. La peça que han d’agafar són grups de despistats turistes que van amb xancletes i mitjons, i que tenen com a única defensa una càmera de fotos. La prova la passen els joves aturant autobusos, fent-hi pintades i punxant rodes, des de les minúscules de les bicicletes de lloguer per a turistes fins a les del mateix autobús assaltat. Segur que, en aquest cas, els turistes van experimentar la sensació de participar en un safari urbà.

La massificació del turisme a Barcelona no s’arregla amb aquestes accions ni fent servir la demagògia. Fan demagògia quan diuen que ningú denuncia que a molts treballadors de temporada se’ls paga en negre. No és igualment immoral no denunciar a la justícia els casos provats de qui abusa dels treballadors, només perquè això els serveix per legitimar el seu estil de fer política i el seu missatge?