La civilització

Com se sap, l’últim dia del mes passat els de la CUP es van manifestar davant la caserna de la Guàrdia Civil. Bingo: aquest cos paramilitar –fundat al segle XIX, com les policies militaritzades de Portugal, França, Holanda i Itàlia– rep ordres tant del ministeri de l’Interior com del de Defensa, i és precisament aquesta ambigüitat (els seus membres van armats i viuen en casernes, com soldats, però visualment s’assemblen a policies) que els fa acceptables davant l’opinió pública quan l’Estat espanyol hagi de menester un cop de mà dura per fer front a una crisi (i per a l’estat, l’1-O és una crisi en tota regla). Al cap i a la fi, qualsevol president sap que si treu l’exèrcit al carrer, donarà una imatge d’autocràcia del tot condemnable. Tant és així, que si les coses es tornen realment complicades, segons quins estats prefereixen recórrer no pas a les forces armades sinó a bandes de civils que els donen suport d’una manera aparentment espontània: Noriega tenia el seu Batalló Dignitat a Panamà; al-Assad encara té els xabeeba a Síria; i més recentment, Maduro gaudeix del suport dels seus Colectivos a Veneçuela. Són grups recents, reclutats d’una manera improvisada. I si calgués que l’Estat espanyol recorregués a mesures semblants? No caldria improvisar res: tal com es va demostrar a la manifestació cupaire el 31 de juliol, els unionistes espanyols més empedreïts tenen una força de xoc ben tradicional, fundada el 1933, per defensar les seves tesis: Falange, presente!