La ‘tribu’ dels demòcrates

Els que volen votar no en el referèndum d’independència també són dels nostres. Per molt que ens repetim que la independència només depèn de nosaltres i que amb qualsevol participació el resultat s’aplicarà, una part important de l’èxit depèn que en l’àmbit internacional es consideri legítim el resultat del referèndum. Difícilment amb una participació molt baixa cap estat ens reconeixerà quan intentem executar la independència.

La participació de part del votant no independentista serà clau en aquest referèndum. Segons les enquestes, més o menys un 70% dels catalans volen votar en un referèndum d’independència, però no ens podem quedar en aquesta dada. A les enquestes es mostren preferències en un estat emocionalment molt neutre. Però la política, com tot a la vida, és emoció. Els ciutadans anem a les urnes primer motivats per emocions, i després per una anàlisi racional. Si no aconseguim generar una emoció que porti a votar aquest no democràtic i una part dels independentistes condicionals (aquells que votarien no votarien sí en qualsevol condició), només hi anirem els convençuts de la causa. Hi ha moltes emocions que es poden moure en política: por, indignació, il·lusió pel canvi, etc. L’1-O la por i les emocions negatives les mouran els contraris al referèndum, a més la independència de Catalunya té moltes incerteses a curt termini i la idea i l’emoció pel canvi en alguns generarà il·lusió, però en altres generarà pors i dubtes. La indignació ens porta més a la crispació que a posicionaments inclusius. Quina emoció generaria la mobilització de part dels no independentistes?

Una persona que feia un temps estimava molt, d’aquestes que tenen idees intuïtives molt bones però que, com que les expressa des de massa endins i sense tamisar, no se li acostuma a fer cas, em va parlar del concepte tribu per diferenciar aquelles persones amb les quals sentia un vincle compartit i part d’un mateix projecte col·lectiu de les que no. Sense adonar-se’n, aquesta persona tenia molta raó. Sentir-se part d’un projecte col·lectiu i que els portaveus d’aquest projecte parlin directament a un mateix és clau per a la vinculació política. Potser el terme tribu evoca elements antropològics desencertats, però el concepte de sentiment de pertinença és molt més encertat del que creiem.

Hem de fer que el referèndum de l’1 d’octubre s’enfoqui apel·lant a la tribu dels demòcrates. Un votant del no és un dels “nostres” per als independentistes, hem de transmetre aquesta sensació, hem de ser conscients que abans de guanyar un estat o no, ens uneix el fet de fer valdre el principi democràtic. La campanya oficial del no cridarà al sabotatge via l’abstenció. Per contrarestar això, hem d’aconseguir transmetre que de cara a l’1 d’octubre tots els que ens uneix una profunda convicció democràtica i volem votar sí o no som de la mateixa tribu.