Radicalisme lingüístic

L’ús de termes especialment agressius contra el procés per part d’algunes associacions o mitjans de comunicació és una estratègia barroera i manipuladora adreçada sobretot a un sector de la societat que ignora les clavegueres de l’Estat. Protegits pels cercles del poder, en aquests espais es fan servir expressions totalment allunyades de la realitat, amb el punt de mira centrat a generar un estat d’opinió contrari a les bondats de les tesis rigorosament democràtiques.

En tenim un exemple a l’associació promotora del manifest Catalunya somos todos (https://catalunyasomostodos.com/firma-el-manifiesto/), que comença dient: “Los catalanes que viven fuera de Cataluña, junto con el resto de sus compatriotas españoles, ante la ofensiva del nacionalismo radical...”, i subratllo això de “radical”, perquè l’adjectiu és una de les expressions que els unionistes volen difondre per fer creure que la majoria independentista d’aquest país som una colla d’eixelebrats incendiaris. De tota manera, els redactors d’aquest manifest s’equivoquen de ple quan parlen de “nacionalisme radical”, perquè el nacionalisme no és, per definició, de cap manera “radical”. Seguim amb altres exemples: des dels espais mediàtics unionistes també es diu que el procés és una mena de “cop d’estat”, un “projecte rupturista” o fins i tot una “dictadura”, que “divideix” la societat catalana i que “trenca” Espanya. En un article editorial d’El Mundo (22 de maig), parlant de la futura seu de l’Agència Europea del Medicament, hi llegim: “delirio de los independentistes, sinrazón de los secessionistes, deriva independentista”. Encara un altre exemple, aquest del 3 d’agost, on el tertulià d’El matí de Catalunya Ràdio Jordi García-Soler compara la llei de transitorietat jurídica amb la llei habilitant del règim nazi, que és la norma que va permetre a Adolf Hitler assumir el poder absolut a Alemanya el 1933. Nazisme i procés democràtic català ben mesclat i remenat!

Tot plegat, un discurs de la por que, lluny de generar confusió, crea tot el contrari, més convicció a favor de les idees estrictament democràtiques, perquè no es defensa altra cosa que un referèndum convocat per una majoria parlamentària, i que té tota la legitimitat que pot tenir dins l’Europa del segle XXI. A més, parlem d’un referèndum legal perquè emana de la llei del poble de Catalunya i perquè decidir sobre el futur d’un país és un dret inalienable, ja sigui dintre de l’Estat on està integrat o separant-se’n per constituir un nou estat sobirà, si ho decideix la voluntat majoritària dels seus ciutadans. El radicalisme lingüístic promogut pels sectors espanyolistes provoca un distanciament progressiu de Catalunya a còpia d’escampar expressions d’una enorme violència metafòrica i foragitades de la realitat, la que ara mateix ens convida a ser radicalment lliures.