Poders fàctics irrellevants

Ni de bon tros soc partidari de la ingerència política d’actors com determinades grans empreses i algunes institucions econòmiques. Però els poders fàctics existeixen, també a Catalunya, i cal posar en evidència la penosa i contradictòria actuació d’aquestes elits del nostre país. Incapaces d’influir ni en la defensa dels seus propis interessos. Mostren el seu múscul financer intimidatori i es permeten renyar, i fins i tot pressionar, els governants de Catalunya per tal que abandonin de forma antidemocràtica els compromisos establerts amb la ciutadania en les eleccions com ara el de poder exercir el dret a decidir. Però han estat incapaces d’arrencar un sol compromís al govern espanyol del PP. Probablement la tercera via és a hores d’ara inviable, però si ha quedat aparcada en via morta és en bona part per la irrellevància a què han quedat sotmesos els poders fàctics catalans. Ni nou sistema de finançament, ni inversions en infraestructures, ni compromisos culturals d’un Rajoy que els ha cridat a l’ordre com si fossin un caporal insignificant. La darrera prova d’aquesta immersió en la irrellevància ha estat la crisi de l’aeroport del Prat. No és que aquests actors econòmics no hagin aconseguit el necessari i lògic traspàs de l’aeroport. És que han estat incapaços de pressionar davant la inacció d’Aena per forçar una solució a un conflicte que perjudica els ciutadans però també els interessos de moltes empreses, turístiques i no turístiques. On són Foment i el Cercle d’Economia? On queda l’esperit de l’IESE amb aquell gran acte de la societat civil econòmica per l’aeroport? Restar impassibles davant aquest desgavell, i tants altres que l’Estat espanyol provoca a Catalunya, i adoptar un doble raser de prepotència amb la Generalitat i majordomia amb La Moncloa diu molt poc de la seva fortalesa, per no parlar de la falta d’honestedat. I no fa res més que condemnar el país a la decadència més absoluta. Hi haurien de reflexionar.