Si jo tingués una escombra

Si jo tingués una escombra quantes coses escombraria, cantaven en castellà els Sirex en una popular cançó de fa dècades. M’hi ha fet pensar el polèmic cartell de la CUP per l’1-O. El diner és el primer que escombrava la banda d’en Leslie i per suposat totes aquelles coses brutes que es veuen pels baixos mons. Tot i que amb el temps hem descobert que hi ha tantes coses brutes, o més, amagades sota les catifes perses de les altes esferes. Tampoc no sé si en Leslie continuaria cantant aquella encomanadissa cançoneta després dels seus afers judicials pels cobraments de Barcelona Regional en època del govern de CiU a l’Ajuntament. Però en fi. Entenc que l’escombra de la CUP vol fer fora dels Països Catalans totes aquestes coses brutes. Però divergeixo de la forma. Ni el cartell leninista en què s’inspira personalitzava l’escombrada. Probablement, els estrategs mediàtics de la CUP necessitaven posar cares als mals que ells veuen al nostre país per generar una polèmica que els doni canxa mediàtica. Ni que sigui a costa de generar una disputa estèril en el món de l’independentisme. Equiparar Artur Mas i Rajoy en època d’amenaces, querelles i inhabilitacions no sembla el més efectiu per l’acumulació de forces que necessita l’independentisme. Com tampoc ajuda aquells que pensen que en l’escombrada no s’ha d’incloure la corrupció del presumpte 3% o el cas Palau. Tot i que en aquest últim cas, ja que el cartell personalitza, trobo a faltar incomprensiblement la cara de Fèlix Millet. Potser és un descuit, capficats com semblaven estar els dissenyadors de la CUP amb altres caricatures. Les escombres són poderoses. Un dels principals estris de les bruixes amb què moltes militants de la CUP se senten, com a dissidents, ben segur identificades. Malgrat que ara la més famosa sigui la de Harry Potter. Però l’1-O no és cap encanteri. És una realitat democràtica. I el que toca és escombrar cap a casa amb totes les forces. Amb urnes ben plenes que permetin guanyar el país. No el país que cadascú vol sinó el que caldrà construir des de la voluntat majoritària.