Adolescents i màquines

Des que vam descobrir internet, els mòbils i les xarxes socials, la nostra vida ja no és la que era. La revolució digital ha vingut per quedar-se i ningú pot negar que ens ha fet més planera l’existència, i més que ens la farà. És veritat que també ens exposa a danys diguem-ne col·laterals: només cal pensar en la quantitat de feines que ordinadors i robots executaran per nosaltres o en el perill, tan pregonat pels derrotistes, que les màquines ens converteixin en llops solitaris de nova generació. Crec que els resistents al canvi, els que miren amb desconfiança els avenços de la humanitat, poden estar tranquils: el navegar (per internet) no ens farà perdre l’escriure, però ai! potser sí el llegir.

Els que tenim adolescents a casa sabem el que costa, durant les vacances, competir amb pantalles que els connecten a dimensions desconegudes sense moure’s del sofà. És dur d’acceptar que allò que tant ens va omplir durant les llargues tardes entre juliol i setembre, als nostres fills no els fa ni fred ni calor. Ja sé que el seu món (i no només el digital) no és ben bé el nostre i que fan servir un altre GPS per moure’s en l’espai vital. Amb tot, no em resigno que vagin avançant cap a l’edat adulta sense experimentar el poder transformador d’aquest dispositiu preelectrònic anomenat llibre, sense fruir del plaer incommensurable de submergir-se en una bona lectura d’estiu.