El ratinyol amagat

Club Editor ha publicat enguany De foc i de sang, una antologia de contes de Víctor Català, l’àlies forçat per les circumstàncies mesquines de l’època que va utilitzar l’escriptora Caterina Albert. Un parell d’anys enrere ja havia publicat la novel·la Un film (3.000 metres), que no havia tingut la sort ni l’èxit de Solitud. La Víctor és molt més que el tòpic de la salvatgina i el drama rural que pot haver restat de Solitud. Els contes inclosos en l’antologia són una prova del seu domini dels finals punyents, ambigus, abruptes, de cop de puny a la boca de l’estómac, de burxa que burxaràs: hi ha una fixació per detallar la violència corrent –i no només contra les dones– que amputa els éssers o els destrueix. En un conte, un pare furiós perquè la filla petita li ha malbaratat un domàs, l’estossina fins a deixar-la gairebé morta. Quan li treuen la roba, a la petita li surt un ratinyol de la cintura. Per què? –es pregunta el lector, encara anguniejat–. La Víctor va haver d’amagar la seva personalitat completa –i no només la literària– per culpa d’una època incapaç d’entendre-la. Els dos propers anys, Club Editor en publicarà tots els contes. Cal agafar aire per engrapar tota la tenebra, la repressió i la complexitat que conté la seva narrativa, farcida d’un simbolisme que diu molt més del que a priori calla, amb esquitxos d’una sensualitat muda i puntejada per un dring de llengua que és una festa. Ara no tenim excusa per comprendre i entrar en l’univers sencer i exigent de Caterina Albert.