De reüll
Tres accents i dues hacs
Pregunto a un amic que és professor de primària què ens podem inventar per animar els joves a escriure els missatges de Whatsapp evitant fer faltes d’ortografia. Se m’acut, innocent de mi, que això pot ser una bona iniciativa per lligar l’ús de les noves tecnologies amb el foment de l’escriptura polida. L’elecció de l’amic no és atzarosa. Sé que té iniciativa, que és de les poques persones que conec que escriu al mòbil i a les xarxes socials amb tots els accents i totes les hacs hagudes i per haver, i que no economitza paraules. A més, treballa a l’escola on estudien els meus fills. Així que m’imagino que si la iniciativa prospera dins el centre, algun dia en trauré partit. No sé si encara riu, aquest amic. I no perquè li desagradi la idea. És que ell, que sempre s’anticipa amb aquestes qüestions, ja ho ha intentat algun cop. I s’ha emportat un terrible bany de realitat. “No ets modern”, li han etzibat. Així, sense més. No sé si ell ja s’ha rendit o si jo sóc encara més carca, però no renuncio a trobar fórmules per tal que els joves dediquin només unes dècimes més del seu temps a escriure correctament. Potser podem obrir un grup de Whatsapp o de Facebook o del que calgui on pares i mares i humans en general, preocupats per l’ortografia del jovent, hi puguem aportar idees. Però fem-ho ràpidament. Perquè, intueixo que tindrà poc èxit i estic a tres accents i dues hacs d’abandonar la proposta.