Ajudar

L’altre dia una amiga meva que col·labora en una entitat sense ànim de lucre em va explicar com la van tractar quan va fer una sol·licitud a cert departament de la Generalitat. Un cas que diu molt de certes persones que treballen a l’administració pública i que sovint obliden que hi són per fer un servei al ciutadà, detall que n’hi ha algunes, de persones, que l’obliden. Això per no oblidar que se’ls paga per fer aquesta feina d’atenció. Resulta, doncs, que l’administració catalana va convidar aquesta entitat a presentar una documentació per poder rebre una subvenció per a l’organització d’un acte. Subvenció que està garantida però que requereix de tota aquesta paperassa. Un procediment burocràtic que les administracions cada vegada més deriven cap a la xarxa, és a dir, a tramitar-ho on line. Per tant, això vol dir que les indicacions i requeriments s’han d’entendre molt bé i cal que s’especifiqui clarament què es vol, com i en quins termes perquè no indueixi a confusions i la sol·licitud es complementi de manera satisfactòria, tant pel qui l’omple com pel qui l’ha de tramitar. Un cop fet i enviat, la funcionària que ho va rebre va trucar a la meva amiga. Li va dir que ho havia fet malament i la va titllar d’inútil i d’inepta. Una actitud desagradable, prepotent, gens empàtica amb el ciutadà que li costa desxifrar el llenguatge de l’administració. No puc entendre que aquesta professional de la gestió administrativa no només parli com si els diners d’aquests ajudes fossin seus, sinó que tracti amb tan poc respecte una altra persona. En comptes d’ajudar-la i de reconèixer que el llenguatge burocràtic continua sent enrevessat i que si no s’hi està avesat és lògic que no es pugui entendre tot tal com s’hauria d’entendre i oferir-se a donar-li un cop de mà, no. S’estima més des de la seva talaia clavar-li un ruixat, perdre’s amb detalls i normatives, que no pas mirar d’entendre que la feina del funcionari de l’administració no és renyar i menystenir el ciutadà, sinó mirar d’ajudar-lo.