Velocitat variable, un sistema amb virtuts i defectes

La mesura de regular alguns accessos a la ciutat de Barcelona amb el sistema de velocitat variable es va posar en marxa ara fa un any, amb l'objectiu inicial de reduir la contaminació en aquests punts on tots els matins d'entre setmana es formen les principals retencions. És una evidència, i diversos informes ho avalen, que aquest objectiu ha quedat molt lluny de les expectatives marcades per l'administració, ja que la contaminació s'ha reduït molt tímidament. Però, en canvi, sí que sembla evident que el nombre d'accidents ha sofert una davallada remarcable, segons dades del Servei Català de Trànsit. La disminució del nombre d'accidents és l'argument que desarma els detractors de la velocitat variable perquè, efectivament, qualsevol mesura que contribueixi a reduir l'accidentalitat i la mortalitat a la carretera no només és benvinguda sinó que és necessària. Ara bé, el Servei Català de Trànsit s'ha entossudit a aplicar un sistema de velocitat variable molt poc flexible que sovint li fa perdre els arguments per defensar-lo. En hores punta les retencions s'han aconseguit reduir sensiblement i, per tant, aquesta és indiscutiblement una virtut d'aquest sistema. Però en moltes altres hores del dia, i sobretot durant la nit, la limitació a 80 quilòmetres per hores, estesa més enllà de la zona de velocitat variable, no té cap sentit, i més quan ens estem referint a vies de circulació de tres o més carrils, per tant, autopistes a la pràctica. L'agilitat del trànsit no ha d'estar renyida amb la seguretat, i les autoritats haurien d'admetre que aquest sistema també pot ser flexible a l'alça si no volen que els ciutadans acabin tenint la sensació que darrere d'aquestes mesures només hi ha un afany de recaptar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.