Aniversaris

Finalment hem sabut que el carrer del Progrés, a Gràcia, s’ha endut el sisè premi del concurs de carrers guarnits de la festa major, amb la seva imponent estàtua de Lenin i l’església de Sant Basili al fons, homenatge al centenari de la Revolució Russa. De fet, els veïns van triar Lenin com haurien pogut triar Luter, protagonista d’un altre aniversari rodó aquest 2017: els 500 anys de la Reforma protestant, la sacsejada que va dividir Europa en dues maneres de fer i de pensar. I és que, des de la nebulosa del temps, Lenin i Luter, dos personatges de la història universal, reapareixen als nostres dies amb una renovada actualitat. Qui es pot resistir si no a comparar la rebel·lió de Martí Luter contra l’Església corrupta de Roma amb l’esperit renovador amb què el papa Francesc ha volgut erradicar els escàndols que esquitxen el Vaticà? I què no dir de la Revolució bolxevic! És agosarat relacionar, amb totes les precaucions que es vulguin, la lluita per enderrocar el despotisme tsarista amb els moviments ciutadans que floreixen arreu contra els abusos del capitalisme especulatiu i desenfrenat? Potser tot plegat és només un entreteniment, un joc de comparacions que no porta enlloc, ara que la dura realitat del 17 d’agost, la sotragada de Barcelona i de Cambrils, ens ha fet baixar de cop del núvol i ens ha tornat a la memòria un altre aniversari que ens toca de ple: els 30 anys de la massacre d’Hipercor.