Encisadora ingenuïtat

“Quina cara d’angelet! Sembla que mai hagi trencat un plat. D’aquesta mirada i aquest somriure, me’n refio.” Així manifestem sovint que els humans –homes i dones– tenim quelcom de bo en el fons del cor, som uns ingenus. No es deixin entabanar pels qui s’esgargamellen fotent-se’n de la “ingenuïtat” com si fos quelcom negatiu: sé que el diccionari s’hi refereix com “tenir una deficient comprensió o intel·ligència”, però –i aquest n’és el sentit més genuí– també consisteix en “absència de malícia i sofisticació, sinceritat, innocència, senzillesa, puresa o candor”.

Les persones “maques” –les que ens roben el cor– són així. Hi ha força figures literàries, com aquell estereotipat Càndid (Voltaire) o el franc Manelic (a Terra baixa, de Guimerà). Jo, dels innocents, me’n refio.

Envio aquest text a l’editor poc abans d’agafar el vol FR2202 cap a Girona. Acabo ara la meva estada estiuenca d’enguany a Cracòvia. Convé venir-hi: s’hi aprèn molt dels polonesos. Seleccionant alguna foto entre centenars de fitxers, prenc la de l’entrada al Museu d’Art Contemporani (Mocak), situat on tenia la fàbrica el mític Oskar Schlinder. Conté –com li passa al nostre Macba– moltes creacions, que van de l’escombraria fins a la genialitat. M’interessa ara l’accés: un pany de paret, de senzills totxos, provinent de Gdansk, al qual es va enfilar Lech Walesa per crear Solidarnosc. Els va canviar el país. Té data, i és històrica: el 31 d’agost de 1980, justament avui fa 37 anys. I si no ho hagués fet? Però sí, ho va fer, s’hi va atrevir, se la va jugar.

Ai, “santa innocència” dels herois! En entorns massa ronyosos mai sorgeixen Gandhis, ni Mandelas ni Mares Teresa de Calcuta. Es necessita una actitud franca, uns ulls nets i generosos.

Avui dia, tot i que escassa, la ingenuïtat encara “enamora”: l’espontaneïtat dels petitons, els avis que mai malpensen, els ciutadans que volem refiar-nos dels altres. Ser ingenu no és “anar amb el lliri a la mà”, és ser bo: han passat 300 anys de menyspreus freqüents, però mai aconseguiran fer-nos “malànimes”. Els catalans som gent de pau, àdhuc amb les clavegueres estatals.

“Quina esplèndida innocència mostra un ésser humà quan no té por que li facin cap mal!”, crida l’anglo-paquistanès Hanif Kureishi. Els col·legues que ens foten d’amagatotis, els interessos mesquins d’alguns polítics, la hipocresia, etcètera, ens fan malignants. Queda algú bo i noble? Sí, tant a Polònia com al nostre país.

“Ai, santa innocència!”, em direu. Henri Nowen proclamà que “convertir-se en nen [...] no és la innocència de l’acabat de néixer, sinó la que s’aconsegueix fent opcions conscients”. Hi ha mala bava al món, però també esguards nets i somriures sincers: els veig, al meu institut i arreu. Cal amabilitat i puresa: la ingenuïtat no es compra per Amazon, és gratuïta, és un do. Demanem-la als déus.