Tots darrere de Merkel

Mentre aquí encara arriben ecos de la manifestació de dissabte i el procés va cremant etapes, a Europa també es viu una rentrée moguda. Els britànics i la UE tornen a xocar en unes negociacions crispades per fixar les condicions del divorci, Macron ultima la reforma laboral que amenaça de tornar a posar el carrer en peu de guerra i Merkel avança a pas de gegant cap al seu quart mandat consecutiu. En el poder des del 2005 –el mateix any que governaven Blair, Chirac i Zapatero–, la cancellera és la favorita indiscutible de les eleccions generals del 24 de setembre vinent. En un món alterat per l’arribada d’un aïllacionista a la Casa Blanca i una Europa atrapada entre la ruptura del Brexit i la constant exhibició de múscul de Moscou, Merkel juga la carta de l’estabilitat. Per si de cas, d’aquí al 24-S procura no fer gaire soroll i encreua els dits perquè cap imprevist la desviï de la seva trajectòria triomfant. Les eleccions alemanyes ens toquen ben de prop en la mesura que Berlín segueix dictant el marc econòmic en què ens movem totes les nacions europees, amb estat propi o sense. Ahir mateix, Merkel va apostar per reforçar la zona euro i va retreure als socis comunitaris no haver “fet els deures” en la gestió de la crisi dels refugiats. Europa encara serà alemanya per un quant temps i, abans que nosaltres puguem decidir res l’1-O, els alemanys ja ens hauran triat la nostra pròxima cancellera.