Circular per Girona

Els controls d’accés de vehicles al Barri Vell de Girona es van incrementar els dies posteriors als dramàtics atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Fins aleshores i al llarg d’aquest estiu, passejar pel Barri Vell de Girona s’havia convertit en una tortura i un perill per als vianants, degut a la gran afluència de vehicles que hi transitaven, fins i tot per la rambla de la Llibertat. Molts dels automòbils que s’hi veien portaven matrícules estrangeres, tot i que aquesta és una zona on els vianants tenen prioritat i l’accés de vehicles hi és restringit. Un model de limitació que fa anys que s’aplica a moltes ciutats italianes, com ara Florència, Bolonya, Pisa, Perusa o Roma, on han restringit de forma permanent l’accés als seus centres antics, amb el propòsit de preservar el patrimoni històric i on s’apliquen multes considerables als infractors. En el cas de Girona possiblement caldria revisar la senyalització de la plaça de Catalunya on s’indica que hi ha una restricció i que, vist el resultat, no deu ser prou clara. Tal com funciona avui, qualsevol conductor que s’ho proposi pot arribar en un vehicle no autoritzat sense cap problema a qualsevol punt de la ciutat encara que hi hagi restriccions i riuades de vianants. A banda del Barri Vell, la mobilitat a la resta de la ciutat no deixa de ser un problema tant per la saturació de trànsit en determinades hores del dia, com per la velocitat a què se circula en moltes vies, molt per sobre del límit autoritzat, que és de 50 quilòmetres per hora. Una velocitat màxima que en molts carrers seria bo de reduir. No seria sobrer consultar els residents en algunes zones de la ciutat, ja que els veïns en són els gran perjudicats, tant pel soroll com per la contaminació. S’ha de reconèixer l’esforç de l’Ajuntament en promoure sistemes de mobilitat alternatius, com el transport públic o les bicicletes, amb una xarxa de carrils bici important i un servei de la Girocleta molt estès per tot Girona. Una política del tot insuficient, si no va acompanyada de campanyes de promoció i protecció de l’ús de la bicicleta, així com d’educació viària, per tal que vianants, ciclistes i conductors convisquin i respectin espais i prioritats. És sabut que el carril bici que ressegueix el viaducte del tren s’ha convertit en una autèntica rambla per als vianants i un problema de seguretat per als ciclistes. Tot plegat, una política de mobilitat a la ciutat que, malgrat néixer amb la voluntat de ser exemplar i modèlica, pot arribar a esdevenir caòtica.