De set en set
Atzucac
(Em sap una mica de greu parlar d’una manifestació que va tenir lloc fa més d’una setmana, però els articles quinzenals, quinzenals són.) Era una protesta ideològicament caòtica, amb banderes estelades majoritàriament amb crespó, banderes espanyoles majoritàriament sense crespó (un detall no del tot menys important que sembla que hagi passat desapercebut), per no dir res de les pancartes que atacaven la islamofòbia, la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, la no-incorporació dels Mossos a l’Europol o la presència mateixa de tantes pancartes i banderes. A causa del protagonisme gairebé total dels governs català i barceloní i els seus cossos i ciutadans respectius durant i després dels atemptats, el govern espanyol va sentir la necessitat d’evidenciar que aquests també concernien els representants de l’Estat sencer. Per tant, se’n va enviar un munt a Catalunya, tot i sabent que, com que els atemptats havien tingut lloc en un territori tractat per aquests mateixos representants com a propi però alhora aliè, per força hi hauria xiulets i estelades. Si no se’ls hi hagués enviat, no hi hauria hagut, segurament, ni gaires banderes ni xiulades ni rebombori de cap tipus (llevat d’uns aplaudiments per als que van ajudar les víctimes) però s’hauria fet ben palesa la discordança entre Catalunya i Espanya. Per tant, vinga omplir avions –amb el resultat que es va fer ben palès exactament el mateix. Un exemple més, vaja, de l’atzucac existencial en què Madrid es troba, un mes abans del referèndum.