Balanç d’estiu

Just estem a les portes de la tardor i les fortes calors donaran pas a la fresqueta de les nits i el canvi en els costums que s’han relaxat durant aquests darrers mesos. Els tornen a la normalitat i la vida de la ciutat recupera el tragí i les molèsties. Queden endarrere els problemes de convivència i les activitats que trenquen la monotonia de l’any per passar a tenir-ne unes altres. Alguns ajuntaments han aprofitat per fer obres als carrers i el turisme es transforma, molt lentament, del que era solament de platja al que la combina amb oci, gastronomia i cultura. És comprovable que això és més present entre el turisme de fora que no pas en l’intern. Aquest encara presenta un perfil baix caracteritzat per les actituds poc cíviques, més sorolloses i de costums molt llatines.

Al final de l’estiu, vist tot, és el moment de fer balanç i contrastar intencions i fets. Ens recordem de Santa Bàrbara només quan trona. Reiterem any rere any els bons desitjos sobre els problemes endèmics que tenim com a societat, intensificats en moments molt puntuals, però que perden força amb el canvi estacional i per la normalització del dia a dia. Malauradament els atemptats de Barcelona i de Cambrils han ocupat la primera línia de les preocupacions dels ciutadans i el focus s’ha vist desplaçat en una doble direcció: el terrorisme i la convocatòria del referèndum. Això, es vulgui o no, minimitza alguns problemes i n’accentua d’altres inesperats i imprevisibles.

En positiu, els festivals d’estiu han tingut un èxit extraordinari. Tots han sobreviscut en els moments de crisi i les programacions han estat de primer nivell. Peralada, Cap Roig, Porta Ferrada i s’Agaró, entre d’altres, han estat a l’altura de les expectatives en públic i en espectacles. Malgrat la dispersió i fragmentació d’aquest model de festival, l’oferta i la demanda han mantingut els equilibris imprescindibles per continuar essent proposta de futur. S’ha gaudit d’un turisme en creixement constant, de molts països, que ha deixat molts de diners en bars i restaurants, tot i que sigui només per dos mesos. Ens estem acostumant a no entendre el canvi estacionari i que afecta els usos i costums de qui ens visita. Això a Girona ciutat ha estat un fet massa habitual durant l’estiu, amb botigues tancades i serveis sota mínims. Les hores s’allargassen, sobretot en les nits caloroses, i les zones de més ambient com la plaça de la Independència i els carrers del Barri Vell es converteixen en espais controvertits on no s’ha trobat una solució satisfactòria per a tothom. Lloret no deixa endarrere la seva imatge i el model turístic continua en la utopia dels que volen un altre turisme i dels que l’han d’oferir.

Valgui tot això per posar sobre la taula l’element clau que ningú entoma amb totes les conseqüències: el model turístic i el model de ciutat que volem. L’emergència dels pisos turístics, l’oferta cultural i d’oci, la gastronomia i el comerç no estan ben tractats. Hem quedat desbordats pel turisme, per l’allau de gent que ens visita i que hi deixa diners. El cofoisme ens fa creure que som els millors. L’immobilisme dels que creuen que tot funciona agreuja el panorama econòmic, cultural, d’oci, urbanístic, de seguretat, educatiu, circulatori, per la manca d’un nou model de ciutat. Parlar dels pisos turístics, el Festival Internacional del Circ o les Fires de Girona a la Devesa ens allunya de l’objectiu si no encaixem tot això en un model de ciutat sostenible per als pròxims 20 anys. Girona ha perdut el model de ciutat. Lloret no ha trobat l’equilibri estiu-resta de l’any, Sant Feliu trontolla per la insuficiència de recursos per atendre l’increment de població a l’estiu. I qui dies passa anys empeny.