Keep calm
La imatge de Jordi Pujol
Només el temps dirà si serem capaços d’esvair la boira per traslladar una imatge mesurada i fidel d’una figura inqüestionable de la història
Pocs mesos abans que Pasqual Maragall accedís a la presidència de la Generalitat, el periodista Pere Cullell va publicar un llibre en què es preguntava “¿Què serà Jordi Pujol? ¿Com el rebrà la història?”. En aquells moments, com qualsevol polític amb un bagatge tan intens, la imatge de Jordi Pujol es presentava plena de llums i ombres, manllevant el títol d’una biografia d’Ignasi Riera. Però, més enllà de tot, apareixia l’estadista, el polític que s’havia guiat, durant tota la seva vida, per la idea de “fer país”, ja fos des del teixit social o des del govern de la Generalitat.
La confessió del 25 de juliol del 2014 i tot allò que s’ha conegut a partir d’aleshores, van provocar que Jordi Pujol caigués de l’escambell, i que, fins i tot els seus col·laboradors més íntims, s’apressessin a criticar-lo o a negar qualsevol coneixement de l’acusat. I, al mateix temps, va inaugurar una nova etapa en la bibliografia dedicada a Jordi Pujol. No només es van disparar els llibres dedicats a l’expresident i la seva família, sinó que es va iniciar una revisió a fons de la seva imatge, fins al punt que fa pocs mesos va transcendir que l’esposa de Jordi Pujol havia encarregat dos llibres per tal de blanquejar la imatge de l’expresident. A partir d’aleshores, bona part dels opinadors van substituir la ploma per la destral i es va traslladar una imatge en què resultava impossible veure el bosc.
El cas de l’expresident resulta, molt probablement, extrem. Però ens trasllada una pregunta de difícil resposta: ¿Fins a quin punt resulta possible traslladar una imatge ponderada, objectiva, d’una personalitat inqüestionable quan apareix un tema que destrossa a fons la seva credibilitat? ¿S’imaginen que, de cop i volta, apareguessin documents comprometedors sobre alguna figura inqüestionable, gairebé mitificada de la nostra història? En qualsevol cas, només el temps dirà si els periodistes o els historiadors serem capaços d’esvair la boira per traslladar una imatge mesurada i fidel d’una figura inqüestionable de la història.
