A la tres
No fallen mai
La vigília del ple que aprovarà la llei del referèndum (i probablement de la convocatòria formal de l’1-0), i a les portes d’una altra Diada, el Tribunal de Comptes va comunicar ahir formalment a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs (i a set encausats més que es van saber ahir) que hauran de pagar 5,2 milions d’euros abans del dia 25 d’aquest mes. No és només el càstig de l’Estat per haver organitzat un 9-N, sinó que és sobretot un intent (un intent més) de fer por i d’amenaçar el món independentista. No deixa de ser curiós que això passés ahir, i no deixa de ser curiós que el Tribunal de Comptes el dirigeixi l’exministra de Justícia i membre del sector més dur del PP Margarita Mariscal de Gante (no sé per què però sempre tenen aquests noms tan pomposos). I no deixa de ser curiós, a la vigília del dia D i a les portes de la Diada, que el fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, hagi advertit (davant d’un rei Felip que se’l mirava impassible) que actuarà de manera “ferma i enèrgica” davant “dels que se situen al marge de la llei”. No fallen mai. En comptes de fer una oferta, una proposta (i quan dic oferta i proposta no em refereixo al ridícul aquest que ha fet el PSOE), ells sempre són tristament previsibles. No fallen mai. Que hi ha qui dubta sobre si s’ha d’anar o no a la Diada perquè ja ha anat a unes quantes? Doncs vinga. Un nou argument. Perquè el del Tribunal de Comptes d’ahir, és innegable, és un bon argument. El país s’organitza per fer un 9-N (que no era res més que un procés participatiu, sense cap conseqüència), hi participen més de dos milions de persones amb un somriure d’orella a orella i el càstig és una multa de 5,2 milions d’euros (i dic una multa perquè això no és cap malversació de fons, sinó una multa). Confio, francament, que el món ho estigui mirant. Que vegi aquest ridícul espantós, aquest escarment i amenaça diària a la qual estem sotmesos, i que entengui per què hem de fer bo allò de “nosaltres anem passant”. No ens fallen mai. Quan no sabem si hem de tornar a mobilitzar-nos, ells ens esvaeixen tots els dubtes. Per indignant que sigui. I ara ja ho saben, a organitzar una col·lecta i a posar-se la samarreta de la Diada.