El vot anticipat

No deixa de ser curiós que, tot i que avui és 11 de setembre, aquest any la Diada faci flaire d’1-O, d’1 d’octubre. No ho noten? No en senten la flaire? A vint dies de l’1 d’octubre, i a quatre dies de l’inici de la campanya electoral, avui els carrers faran olor d’urnes i paperetes. I és per això que haurien de sortir; d’anar-se’n a Barcelona i sumar-se a aquesta gran creu que es farà al centre de la capital catalana. Serà una manera de votar anticipadament, una mena de vot per correu. Després d’haver omplert gairebé tot l’armari de samarretes de les diades, la d’avui és (torna a ser, és clar) la més important dels darrers anys. No només perquè farà olor d’urnes i de paperetes (que ara ja les tenim a tocar), sinó perquè serà també una manera de dir que ja n’hi ha prou; que n’estem tips, que ens persegueixin d’aquesta manera; que no només no ens deixen decidir lliurement el nostre futur, sinó que anem a amenaça diària. Perquè aquest article 155 famós, que ara tan preocupa i fa parlar tots els periodistes i tertulians, no s’enganyin, fa molts anys que ja ens l’estan aplicant de mica en mica. Les nostres competències ens les estan suspenent a mossegades, dia a dia. I avui és bo recordar-ho. I sí, amb un somriure. La mala cara que la facin ells. Perquè nosaltres tornarem a sortir al carrer, pacíficament i ordenadament. Amb seny, malgrat les provocacions i malgrat que el ministre Íñigo Méndez estigui “preocupat”, com va dir divendres, per si, arran de la reivindicació de l’1-O, es produeix algun episodi de violència. Què va voler insinuar, ministre? Ha vist què ha passat cada cop que els ciutadans d’aquest país han sortit al carrer? No ha vist ni una paperera trencada. Perquè la legitimitat (i la legalitat) d’aquest procés ens l’hem guanyada a pols. Avui, doncs, facin el favor de sortir al carrer per construir aquesta imatge que tornarà a fer la volta al món. Somriguin, vagin en família, aprofitin el dia per passejar, saludin els amics, donin-se les mans, facin una aportació a la caixa de resistència i, quan al vespre arribin a casa, ja ho veuran, tindran la sensació que han votat anticipadament.