Meteocat i escola

El problema de les vegueries no és que els instal·lats en les trames de les diputacions perdin poder, ni que els tarragonins tinguin por que la capitalitat compartida amb els reusencs els tregui brillantor imperial. El problema d'afegir aquesta nova distribució administrativa a les existents és que accentuarà els maldecaps dels ciutadans, que paren bojos amb tantes competències repartides i tants incompetents exercint-les. N'és un exemple el que va passar el primer dia lectiu després de vacances. Dijous al vespre, davant la previsió que podria nevar, el Consell Comarcal del Baix Empordà va decidir que l'endemà no hi hauria el servei de transport escolar del qual s'encarrega per conveni amb el Departament d'Ensenyament. Què es volia evitar? Que els autobusos se la fotessin relliscant en un giravolt? Que els conductors d'aquests vehicles no agafessin una galipàndria a quarts de vuit del matí? En tot cas, la decisió no es va prendre perquè els alumnes no prenguessin mal, perquè resulta que no hi havia transport per anar a escola, però d'escola n'hi havia ja que el Departament d'Ensenyament, en exercici de les seves competències, considerava que no hi havia motiu per perllongar les vacances fins dilluns. I si no era perillós portar les criatures en cotxe –cosa que van haver de fer els pares que es van trobar amb el fet consumat comarcal– tampoc ho era portar-les en autobús.

Si això hagués passat amb les vegueries ja instal·lades, el més probable és que divendres ens hauríem trobat sense autocars comarcals, amb pares portant els fills amb vehicles particulars a les escoles de la Generalitat, i sense poder obrir les portes perquè els encarregats de les claus dependrien del consell de veguers, que a l'hora de començar estaria debatent què fer.