El llenguatge de la por

Quan no han passat ni vint-i-quatre hores dels requeriments als més de 700 alcaldes d’aquest país, quan ens tanquen el web referèndum.cat, quan diuen que Correus no permetrà enviar res relacionat amb l’1-O i un grapat de coses més, i sobretot quan el discurs és l’amenaça, la por, amb una argumentació tan simplista com ara “ho diu la llei”, “votar és il·legal”, el bloc sobiranista d’aquest Parlament i el govern català advoquen, com sempre, pel debat polític, pel diàleg obert, que és el registre propi de qualsevol electe que aspira a complir les seves obligacions en un parlament.

Els polítics poden parlar en una mateixa llengua, però els llenguatges pouen de l’educació cultural que han rebut generació rere generació. Rajoy i el seu entorn forma part d’una casta embarrancada al segle XX o fins i tot al XIX. Puigdemont té un registre adequat al segle XXI, compromès amb el país i amb el mandat democràtic de tot un poble. Davant de qualsevol prohibició per part del govern espanyol, responem amb armes democràtiques del 2017, i sobretot amb un discurs modern i sempre al dia.

Si ens remetem a la nova gramàtica de l’IEC, podem fer un cert paral·lelisme amb les diferents posicions entre els dos governs. La nova gramàtica de l’IEC conté un gran nombre de fenòmens lingüístics descrits i codificats amb els marcadors del criteri d’adequació a les varietats geogràfiques i funcionals. Aquest darrer aspecte –un punt sempre calent de la gramàtica per la variada formació dels consultants– no deixa de ser un valor afegit en aquesta obra, que arrisca en les marques (col·loquial, formal, informal, llengua general...), sempre necessàries si volem una obra moderna i que representi la majoria d’usuaris d’un país.

Doncs bé, i heus aquí el símil: hem passat de les etiquetes dicotonòmiques de “correcte” i “incorrecte” (i en “política”, de legalitats i il·legalitats sense sotmetre a cap mena de consulta ciutadana) a unes altres més intel·ligents que es fonamenten en l’adequació a les varietats de la llengua (i en POLÍTICA, en majúscules, el fet de donar veu a tot un poble que vol expressar la seva opinió sobre l’autodeterminació del país, i, per tant, amb totes les variables d’expressió popular). Dit d’una altra manera, l’actitud del govern espanyol es basa en uns criteris de “legalitat” sense la possibilitat de donar veu al nostre país, que es va manifestar clarament el 27 de setembre del 2015 per unes forces sobiranistes que només volen que Catalunya expressi l’opinió sobre el seu futur.

Parlem, doncs, de sotmetre a debat diverses opcions polítiques i promoure-les des d’un referèndum, instrument plenament democràtic al qual tenen una por neuròtica tots els que diuen que són demòcrates de tota la vida, però que en el fons volen amagar les seves males gestions davant la societat. Que el llenguatge del diàleg hi faci més que nosaltres.