Tribuna
No ho para ningú
Com que m’agrada simplificar, diria que el món està dividit en dos grans grups de persones, els que fem ús de la nova tecnologia informàtica i els que diuen que no els emboliquin, que ja van bé com han fet sempre. Com que diuen que in medio consistit virtus, jo dec estar en aquest punt mig. No he anat mai a davant, ho reconec, recordo com en Puigdemont periodista venia entusiasmat amb un aparell que havia comprat als Estats Units, que feia no sé quantes coses. I veig que encara està sempre a l’últim crit. Però hem de reconèixer que la tècnica ens ofereix meravelles que no podem menystenir. En dic algunes que m’agradaria que els escèptics utilitzessin i que descobrissin com he fet jo els seus grans valors. Per als que tenim el fill o filla i els nets lluny, no hi ha res com l’Skype. Poder parlar amb ells periòdicament, veure com creixen els nets i aconseguir que no hi hagi distàncies és un fet que no té preu. No fa gaires anys, rebies de tant en tant una foto i gràcies. Ara els veus, hi parles, t’expliquen què fan a l’escola i on han anat el cap de setmana.
Una altra millora que tampoc no té preu és el WhatsApp. He parlat molt sovint del poble de Tor, a l’Empordà. Un bon dia algú va tenir la brillant idea d’obrir un grup per als veïns i amics del poble. És fantàstic, sabem que algú ha perdut el gos, que el dijous hi ha cinema a la plaça, a l’aire lliure, que s’està posant en marxa el pròxim número de la revista del poble o que ja tenim el programa de la festa major. I això al moment, cada dia. I amb el mòbil. I la família i els amics? Tinc una família molt nombrosa, érem deu germans i ara em costaria de comptar el nombre de cosins. Havia arribat un moment en què ja havia tirat la tovallola, uns vivien a Manlleu, d’altres a Andorra o a Sant Cugat. Però vet aquí que l’espavilada de la família va decidir obrir un compte. Al cap d’uns mesos puc dir que pràcticament conec tothom, sé els noms i sempre hi ha algú que ens recorda que avui és el sant o l’aniversari d’aquest o l’altre. I fins i tot hem descobert qualitats de germans o parents que no ens hauríem imaginat mai. De ben segur que els psicòlegs ens dirien que això és bo per tenir el temps ocupat i no perdre’ns per altres indrets que ens farien més mal que bé. Gràcies a la nova tecnologia, van poder organitzar una trobada amb 80 persones, només de germans i fills, que aviat està dit. I ara també coneixem les cares, cosa molt saludable. Jo m’aturo aquí. Ja sé que hi haurà qui pensi que és poca cosa. Bé, també faig servir el correu electrònic, encara que potser més per temes professionals. D’altres tenen Instagram i no sé quantes coses més. Fantàstic, però, perdoneu, voldria aconsellar que almenys utilitzem els mínims, que suposen molt. Ens poden canviar la vida, i no és conya.