Ministry of Silly Repression

Com se sap si s’està a dotze dies de la independència, dia amunt, dia avall? Em pregunto si el dia dotze abans de la independència de Noruega, de Letònia o d’Eslovènia pressentien que faltaven dotze dies. El que veiem és que hi ha una competició entre policies municipals i la Guàrdia Civil a veure qui fa més el ridícul, un ridícul glocal, ja que el món no només els mira, sinó que també se’n fot. Sap greu perquè segur que és ple de policies locals dignes, perjudicats ara per la imatge d’uns quants unionistes carpetovetònics. Un galdós policia municipal de Moià que despenja cartells pel sí, una grotesca policia local de Torredembarra que talla la llum en un acte de campanya seguint els mandats d’El Mundo (El Mundo apunta, la policia dispara), una quixotesca policia de Sabadell que interroga un gegant que porta una papereta pel sí –“no son gigantes, son una trampa antidemocrática”– i un aznarià cos de Vic que arriba a requisar clavells, perquè sap que és arma de destrucció massiva. Els Monty Python farien avui un gag sobre el Ministry of Silly Repression. Confisquen cartells i la gent es vesteix de cartell per sortir al carrer; requisen planxes quan a cada casa hi ha una impressora; quan s’enduen clavells, tornen a florir, tornen a vèncer; s’emporten fullets, però apareixen follets, els follets de l’independentisme, que amaguen les paperetes a la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou. Potser per això uns esperpèntics agents de Reus identifiquen un bou guarnit amb un cartell d’Òmnium. Que visqui la picaresca, i visqui també l’àrea metropolitana, les impremtes de l’Hospitalet, de Sant Feliu, de Montcada i Reixac, de Sant Adrià, que visqui el cinturó roig separatista. Si comissen cartells perquè fomenten la participació a l’1-O, s’estan inventant els delictes d’enaltiment del referèndum i enaltiment de la democràcia, dels quals, aquestes humils línies, també se’n declaren culpables. No sé si l’independentisme ha guanyat, però el que és segur és que l’Estat espanyol ha perdut. Si això és el dia dotze abans de la independència, demà serà l’onze.