Vic: un símptoma d'un problema ajornat

La incapacitat de l'Estat a l'hora de gestionar la llei d'estrangeria ha dut l'Ajuntament de Vic a buscar una via legal, molt discutible, per intentar frenar l'arribada d'estrangers sense papers al municipi. La preocupació municipal –que coincideix amb un augment de les expectatives electorals de l'extrema dreta– és lògica: l'increment del nombre de persones indocumentades repercuteix inevitablement sobre els serveis locals, obligats a suportar una càrrega humana que sobrepassa els seus recursos. Però la ineficàcia de l'Estat no justifica que el consistori, governat per CiU, el PSC i ERC, vagi pel seu compte, entre altres coses perquè les decisions que pugui prendre en aquesta direcció no resoldran la qüestió, tan sols la traslladaran als municipis veïns, que és on buscarà refugi la immigració que sigui foragitada. Amb el filtre que pretén aplicar a l'empadronament de nouvinguts, l'Ajuntament aprofita l'última reforma de la llei d'estrangeria espanyola, que des del desembre passat ha endurit els requisits per legalitzar la residència dels immigrants, però passa per alt un fet essencial: el control administratiu de la població correspon al Ministeri de l'Interior. A més, negar l'empadronament és tancar la porta a l'assistència social que aquest tràmit porta aparellada.

D'altra banda, l'empadronament no és estrictament un dret de la població sinó una obligació. Tothom està obligat a empadronar-se al lloc on resideix, independentment de la seva situació laboral o legal, perquè el padró és una eina de recompte. Tot i això, la iniciativa de l'Ajuntament de Vic no és tant un desafiament al marc jurídic com un crit d'auxili sobre els problemes reals i un toc d'atenció als polítics que no es dediquen a resoldre'ls.