Estat d’excepció

Obro el diari per la pàgina 24. La fiscalia cita els primers 37 alcaldes en una causa paral·lela a les tres obertes contra l’1 d’octubre. Dues pàgines més enllà, els alcaldes es queixen contra l’ús de la policia local. Els cito només alguns casos. A Sitges, un agent comissa un telèfon mòbil a un periodista. A Vic, s’enduen material de campanya que la CUP i Capgirem Vic exhibien en un mercat. A Sant Cugat, els agents obliguen la brigada municipal a retirar alguns cartells a favor del referèndum, mentre que a Tortosa intervenen contra actes d’ERC i la CUP. Mentrestant, a quilòmetres de distància, la Guàrdia Civil confisca 100.000 díptics en una nau industrial de Sabadell i el dia abans requisa 1,3 milions de cartells i fulls sobre l’1-O. Ahir mateix, la Guàrdia Civil inspeccionava les instal·lacions de la companyia Unipost al Barcelonès i al Vallès. Dues pàgines més enllà, el diari es fa ressò que l’Estat pren el control dels comptes de la Generalitat i talla el crèdit de les targetes dels alts càrrecs. Mentre tot això succeeix, el PSOE es fa un autèntic embolic amb l’article 155 de la Constitució, que el govern del Partit Popular està aplicant per la via dels fets consumats.

Les notícies anteriors són incompletes i, molt probablement, s’incrementaran en les propers hores i els propers dies en un degoteig inaturable d’actuacions tan esperpèntiques com inútils. La democràcia, com l’aigua, no es pot aturar; i els ciutadans s’han entossudit a difondre la bona nova del referèndum i aniran a votar massivament l’1 d’octubre; entre altres raons, perquè la campanya de propaganda de l’Estat acabarà esdevenint, si segueixen per aquesta via, molt més efectiva i estimulant que la de la mateixa Generalitat. Resulta ben revelador, en tot cas, que la darrera imatge que ens deixarà l’Estat espanyol abans d’abandonar-lo sigui la d’un retorn a les seves essències més autoritàries. Ens trobem en un veritable estat d’excepció del qual no hi ha més sortida que la llibertat. L’1 d’octubre tenim la paraula.