Naturalment, sí

Castella no ha entès o no ha volgut creure mai que el fet català, més que res, és un fet natural, a banda de polític, econòmic i cultural. Gandhi va dir en una ocasió que quan l’adversari passa del menyspreu a la violència, la guerra comença a guanyar-se. I aquesta és la sensació que perceben una gran majoria de catalans; la més que justa aspiració a viure segons les pautes culturals desades durant generacions i un sentiment de pertinença el qual l’Estat espanyol no sap com afrontar. Des de l’Estat es transmet cert aire de derrota rere les mentides i manipulacions que traspuen les tertúlies televisives, els titulars i les actuacions de la Guàrdia Civil. I és que l’home no ha guanyat mai cap guerra en contra dels fets naturals, i si mai, desgraciadament, la guanya haurà de pagar el preu de la seva desaparició. Salvant totes les distàncies, la guerra del Vietnam en va ser un exemple. Uns sabien perfectament on eren i quin és el seu espai en el món. La idea paranoica i abstracta de la guerra freda dels EUA, malgrat comptar amb un exèrcit molt més poderós, no va poder guanyar el fet natural de les raons justes i concretes del Viet Cong. Rajoy i companyia fa la impressió que s’han ficat en un carreró sense sortida i que la realitat, el fet natural de l’existència de Catalunya, els sobrepassa. De cop, veuen impotents com aquell poble a qui han sotmès tantes vegades, i a qui pretenen seguir sotmetent, no sols segueix existint en les seves diferències sinó que continua amb les mateixes aspiracions, i encara revifades gràcies als errors polítics de Rajoy i companyia. Han aconseguit que el fet català es difongui per tot el món, i dos minuts d’informatiu televisiu veient guàrdies civils retirant urnes i cartells són més efectius per a nosaltres que el contingut del que s’emporten. Està passant com aquells capellans dels col·legis franquistes que intentaven lluitar contra les hormones i van acabar buidant les esglésies i augmentant el nombre de descreguts. Els pals de cec del govern de l’Estat només serveixen perquè el fet natural de pertinença a Catalunya augmenti cada cop més. I d’una cosa poden estar ben segurs, Catalunya mai més reivindicarà un nou estatut i la comunitat ha empès un camí sabent que no hi ha marxa enrere. Com va dir un poeta, Castilla desprecia cuanto ignora, i la ignorància els acabarà resultant molt cara. Jo, naturalment, votaré que sí.