De set en set
Dignitat
Estem en estat d’excepció i ara ni tant sols disfressat. Les forces d’ocupació ensenyen la cara més fosca. El govern de Rajoy ha caigut en el més gran dels descrèdits tot demostrant que, per ells, les urnes només són un parèntesi entre dictadura i dictadura. I, ara, el feixisme ensenya la pitjor cara, aquella que històricament ha portat a les etapes més negres. Rajoy i els seus han travessat les línies vermelles.
Ja no parlem d’independència, ni tant sols de democràcia, ara toca parlar de dignitat, quan és la dignitat d’un poble, fins la del poble veí, que està en qüestió. La incapacitat de diàleg del govern espanyol ha conduït a la crisi d’estat i la ceguesa dels mitjans de comunicació estatals, que han atiat el clima predemocràtic, han portat Espanya a l’atzucac. Talment, avui, més que mai, fins es posa en qüestió la monarquia.
Aquest setembre ha finit el pacte Suàrez-Tarradelles que ha mantingut durant quaranta anys la convivència impossible. Durant tres-cents anys els borbons han considerat Catalunya un país de súbdits i ara els catalans olorem la llibertat. Quan convé seguem cadenes... i ara és l’hora. Després d’aquest setembre la relació Catalunya-Espanya mai més no tornarà a ser igual.
Aquesta setmana parlava amb un conciutadà castellanoparlant d’un barri perifèric i em deia: “Jo no sóc independentista, però ara estic a favor del sí; és una qüestió de dignitat i de futur.” És la realitat que s’imposa. No podem tornar enrere, hem de defensar els nostres drets i els nostres somnis. Ens veurem a les urnes.