A la tres
Menteixen (i ho saben)
El més greu no és que menteixin. És que menteixen i ho saben. Ho fan sense vergonya. Com pot dir el ministre de l’Interior espanyol que envien a Catalunya unitats de reforç de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat “per donar suport als Mossos d’Esquadra en el manteniment de l’ordre”? Quin desordre hi ha? Han vist algun desordre, aquests darrers dies? Digui’m vostès a quin lloc es manifesten trenta o quaranta mil persones, no pas perquè celebrin res sinó perquè estan indignades amb una actuació judicial desproporcionada, i no passa res greu. Digui’m a quin lloc del món hi ha dos milions de persones al carrer i no passa absolutament res. A Catalunya, senyor Zoido, no hi ha cap desordre. Una altra cosa és que al govern del PP li interessi fabricar aquest relat, el d’una Catalunya dividida i fracturada (tan fracturada que un 80% és partidària d’exercir el dret a decidir) i que viu manifestacions “tumultuoses”, que curiosament és l’adjectiu que es descriu en el Codi Penal quan es parla del delicte de sedició. Aquesta Operación Tumulto que han engegat fa feredat. Fa federat perquè Zoido la posa en marxa just després del Consell de Ministres del divendres i al cap de res (caram, quina casualitat), la fiscalia de l’Audiencia Nacional presenta una denúncia davant del jutjat central d’instrucció per un presumpte delicte de sedició en relació amb les manifestacions de dimecres i dijous a Barcelona en protesta contra la macrooperació ‘Empastifa que fa Fort’ de la Guàrdia Civil per contrarestar l’1-O. I quina casualitat també que a la denúncia el fiscal hi fa constar que a la protesta hi eren Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, els presidents d’Òmnium i l’ANC, respectivament. Fabriquen un relat (o ho intenten), la premsa espanyola l’expandeix (si és que no és a la inversa) i es queden tan tranquils. La sort és que aquest cop hi ha dos milions de testimonis. Tots els qui en algun moment han participat en alguna de les manifestacions que s’han fet els darrers dies (i els darrers mesos i anys) saben perfectament que a Catalunya no hi ha cap desordre, i que als Mossos no els cal cap ajuda per garantir l’ordre. A Catalunya ho sap tothom. A Espanya probablement no. Vet aquí la gran diferència. O una (una altra) de les grans diferències.