Busquem garanties, va

Les garanties per al referèndum han estat la gran excusa per no voler parlar del referèndum d’autodeterminació, ni de la independència ni de la identitat catalana. Alguns sectors que ara corren a demanar garanties per a un possible referèndum ho fan només per menystenir-lo i defenestrar-lo. Volen dir, curiosament, que no tenen ganes que se’n parli. Quin esforç de traducció! Que lluny del PP, per Déu! La política és això: disfressar les coses; disfressar que en realitat vols un referèndum quan, en canvi, t’importa una merda i només vols trinxar els teus rivals polítics; disfressar que tu ets la democràcia i l’ordre, quan realitat, ets un Estat demofòbic i arnat, que no s’ha renovat gens des de final dels anys 70 però vols fer veure que tot això ho fas pel nostre bé. “Si volem comandar els Mossos d’Esquadra és per protegir-vos.” L’Estat espanyol vol estendre una repressió que ja a fora estan anomenant pel seu nom, encara que el silenci informatiu d’Espanya ens vulgui condemnar; un silenci administratiu que aquí no hi ha qui se l’empassi, fins i tot, ni en el conjunt del PSC. Tret de quatre alcaldes que han alçat la veu, qui defensa el PSC? Quines engrunes espera recollir si la policia espanyola arrasa l’autonomia catalana? Si el PSC, o fins i tot alguns comuns amb iniciativa, volen recollir el que quedi després de l’1-O, s’equivoquen. Ara és moment de fer front a la repressió i a la regressió. T’ho miris com t’ho miris, això afecta a tothom.