Del lliure albir

Vas néixer amb la capacitat de decidir, diu la campanya institucional —insurreccional, segons altres— de la Generalitat amb vista al referèndum d’autodeterminació vinculant de diumenge. Afirmació políticament controvertida, i també filosòficament agosarada. És inconcebible en aquest món un ésser que neixi amb llibertat absoluta, ja que les decisions que prendrà al llarg de la vida estaran condicionades pels hàbits inculcats, l’educació rebuda i l’experiència acumulada. Si bé el sufragi universal assumeix la doble premissa que tots els electors estan dotats de la intel·ligència suficient per copsar els pro i els contra de cada opció i de l’honestedat necessària per acatar la decisió de la majoria, la història ens demostra que això no ha passat mai ni passarà. Per aquest motiu Borges ha pogut dir que la democràcia és un abús de l’estadística; però l’acceptem com el menys dolent dels sistemes polítics, com un mal menor. En ocasions en què es fa una consulta directa als ciutadans, com va ser el cas de la reforma de la Diagonal, sempre hi ha qui argüeix que el comú de la gent no es pot fer càrrec dels condicionants ni de les implicacions tècniques de l’obra, però que tampoc no en té l’obligació, perquè per això ha elegit els representants polítics que han d’assumir-ne la responsabilitat. Paradoxalment, en matèries de més transcendència, que afecten la sobirania estatal, es continua apel·lant al lliure albir, que es pressuposa incondicionat. Quan això es fa, tanmateix, la raó ja ha estat substituïda per instints i sentiments, la mà de morter de totes les demagògies.