Benvolguda cancellera

En primer lloc, benvolguda Angela Merkel, voldria felicitar-la pels resultats que va obtenir diumenge. Tot i que vostè va dir “ens hauria agradat un resultat millor”, no ens enganyem, les coses li han anat prou bé i es convertirà en cancellera alemanya per quarta vegada consecutiva. Sé que són dies complicats, perquè encara està pendent de tancar acords amb altres formacions polítiques per assegurar-se un govern estable, però m’atreveixo a posar-me en contacte amb vostè per explicar-li la situació que vivim a Catalunya. Probablement, concentrada com estava en la campanya electoral, no se n’ha adonat. Som, benvolguda cancellera, uns quants milions de catalans que fa anys que reclamem poder decidir lliurement el nostre futur. Probablement deu saber que els darrers anys, cada 11 de Setembre, que és la nostra Diada Nacional, més de dos milions de catalans han sortit al carrer per reclamar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol. Ens han dit que no, un cop rere l’altre. I no només ens han dit que no sinó que ara, cancellera, ens represalien. Aquests dies en què vostè feia campanya, a Catalunya el govern del president Rajoy, a qui vostè ja coneix, ha desplaçat un munt d’efectius policials cap al nostre país, situat al nord-est de l’Estat espanyol. Envien milers de policies cap a Catalunya (que s’acomiaden de les seves localitats cantant “A por ellos”, com si fóssim un enemic a abatre) i persegueixen urnes, paperetes per votar i cartells com si fóssim en ple franquisme. Potser som pocs, benvolguda cancellera, però li recordo que representem gairebé el 20% del PIB de l’Estat espanyol, el 25 de les exportacions de béns, el 19,3 de la inversió estrangera, el 33,5% de les empreses exportadores, el 19% del turisme estranger, el 22% en despesa en R+D+I del conjunt de l’Estat o el 32% de viatgers en creuers, entre moltes altres coses. Potser no se n’ha adonat, cancellera, però el que passa a Catalunya és molt greu. I més que el que digui Trump, a mi m’interessa saber què diu vostè. Perquè aquest no és un problema intern. És un problema europeu i serà seu. I poca gent com vostè pot contribuir a resoldre’l. Ara que ja ha acabat la campanya, agafi el telèfon i truqui a Rajoy, que bé que ho van fer amb Pedro Sánchez. I faci-ho, és clar, per convicció democràtica. Abans no ho hagi de fer perquè l’economia trontolla.