Campanya anormal

Tots hi hauríem sortit guanyant si la campanya de l’1-O s’hagués pogut celebrar amb normalitat. Ben segur que els partidaris del no haurien pogut defensar amb més lucidesa la seva opció. I és que costa de creure que tants pensadors i artistes que els últims dies s’han afanyat a escriure articles i manifestos tinguin un argumentari tan pobre. És sorprenent, a més, que la majoria hagin minimitzat el nivell de repressió del govern espanyol. Tot plegat ha propiciat que alguns hagin anat a parar al sac que no els pertoca. Serrat no és franquista, i és un insult dir-li-ho (que li ho han dit molts menys dels que la maquinària anti-1-O ha propagat). Però no ha trobat l’espai per diferenciar-se d’altres posicions que sí que hi flirtegen, com la d’un Alfonso Guerra que demana “mesures dràstiques” si Catalunya es declara independent. En una campanya normal, el no al referèndum no hauria sigut tan monolític. La batalla intel·lectual sí que s’ha jugat netament a fora. I l’han guanyat els que estan a favor del dret a decidir. O és que algú gosarà desqualificar tota una Joan Baez, amb una vida de lluita pels drets humans, com s’ha desqualificat els catalans deixant-los per poca cosa més que babaus abduïts per la classe política? La cantant és una de les últimes personalitats internacionals que s’han sumat a la causa catalana. I de manera clara: “Evitar que els catalans votin contradiu els principis que inspiren les societats democràtiques.”