Baixa al carrer i participa

Avui és l’últim dia d’una campanya electoral atípica. Atípica, no pas perquè nosaltres ho haguem volgut, sinó perquè alguns s’han vist incapaços de defensar-se a les urnes i han optat per la via més covarda: la de la repressió, la censura i l’amenaça. No sé quina una en faran d’aquí a diumenge, però cada cop que els veieu fent malifetes no tingueu cap dubte que només actuen moguts per la por. És la por de no tenir res a oferir, el temor davant la simple possibilitat de fracàs, el buit de sentir-se rebutjat, i rere tanta fatxenderia no hi ha res més que una mostra patètica de feblesa. Demà és jornada de reflexió i segur que gairebé tots ja teniu decidit el sentit del vostre vot perquè el debat ha durat anys, fins i tot massa. Si tenim algun moment de calma, hi haurà qui potser sentirà un nus a l’estómac i el vertigen de la gravetat del moment. És normal, estiguem tots tranquils. Si hem de reflexionar sobre alguna cosa, que sigui sobre el poder que tenim, si ens ho proposem, com a ciutadans. Perquè el tenim i és precisament d’això del que tenen por. Expliquem-ho a tothom, pregonem-ho als quatre vents i convertim-nos en una riuada humana que sobreïxi per tots costats. Sabent-ho, essent conscients de la nostra força, diumenge anirem al col·legi electoral –que segur que estarà obert, amb les urnes esperant-nos impacients– per a fer lírica d’allò que hauria de ser prosaic i monòton. Amb el nostre gest, que volen anòmal, farem un primer pas cap a la normalitat. Sapiguem que quan arribi la nit no respirarem alleugerits com si ens haguéssim tret un pes de sobre, sinó que més aviat passarà tot el contrari. Tot just serà l’inici d’una tasca feixuga que requerirà esforç, confiança i molta disciplina. El que segur que sentirem serà la satisfacció d’haver acomplert el nostre deure i la complaença de saber-nos dignes per damunt de tot. Que no haguem de patir el penediment d’haver permès que ens ho arrabassin.